Discover Peter Breiner!
a bora
dimarts, 27 de gener del 2009
dilluns, 16 de juny del 2008
Discografia
El dia que vaig sentir l' Ani Difranco per 1r cop anava dins un cotxe amb l'Eli i en Janot. Mentre ells parlaven sobre el nom de la seva primera filla (finalment fou Bruna) em van dir: Escolta i prou...fins el final!. Després ens dius q tal!...
Discover Ani DiFranco!
D'això ja fa 7-8 anys i no puc deixar d'escoltar-la!
Impresionant!
En directe, no us puc explicar com d'una guitarra i una veu treu aquestes vibracions brutals!
Angry any more
Discover Ani DiFranco!
Your next bold move
Discover Ani DiFranco!
Imagine that
Discover Ani DiFranco!
No pot faltar a la discografia
PD- cal dir q té cançons per un "tubo" i n'hi ha de molts estils!ho dic pq sembla q vagi a èpoques, entre reflexives, amb marxa...de tot! A la varietat hi ha el gust!
2 Videos...per veure-la en acció!
Studying Stones
Disc: Knuckle Down 2005
versió de la primera però en directe...una crack.
To the teeth
Disc: To the teeth 2000
DWWW
PD - Feia bastant que no entràvem res...temps,time,tiempo
links...Deezer.com
wikipedia
Discover Ani DiFranco!
D'això ja fa 7-8 anys i no puc deixar d'escoltar-la!
Impresionant!
En directe, no us puc explicar com d'una guitarra i una veu treu aquestes vibracions brutals!
Angry any more
Discover Ani DiFranco!
Your next bold move
Discover Ani DiFranco!
Imagine that
Discover Ani DiFranco!
No pot faltar a la discografia
PD- cal dir q té cançons per un "tubo" i n'hi ha de molts estils!ho dic pq sembla q vagi a èpoques, entre reflexives, amb marxa...de tot! A la varietat hi ha el gust!
2 Videos...per veure-la en acció!
Studying Stones
Disc: Knuckle Down 2005
versió de la primera però en directe...una crack.
To the teeth
Disc: To the teeth 2000
DWWW
PD - Feia bastant que no entràvem res...temps,time,tiempo
links...Deezer.com
wikipedia
diumenge, 20 d’abril del 2008
Avui recomanació...
Un noia de 20 anyets!
Es diu Adele i és l'últim descubriment del myspace.
Una anglesa que puja amb molta força. Ja ha rebut un premi amb el disc de debut "19", el premi de la crítca als premis BRIT.
Pertany al segell XL Recordings o també hi han The White Stripes o Sigur Rós que un dia tindran post propi. apa!
Li diuen la nova "Winehouse"però té un punt diferent...
Una veu potent que es mou entre el Soul, el jazz i l'indie.
Ara l'últim anunci del barril de Heineken d'estil còmic han utilitzat una cançó d'aquesta jove promesa. És "xul.lo"...
Queda dit! recordeu aquest nom !
Espero que us agradi, a veure que tal...
El primer single "HOMETOWN GLORY"
Segon single "CHASING PAVEMENTS" un video molt guapo!
si us quedeu amb ganes d'escoltar més...busqueu el disc o actuacions en directe al youtube.
ADEU i cuideu-vos!
Es diu Adele i és l'últim descubriment del myspace.
Una anglesa que puja amb molta força. Ja ha rebut un premi amb el disc de debut "19", el premi de la crítca als premis BRIT.
Pertany al segell XL Recordings o també hi han The White Stripes o Sigur Rós que un dia tindran post propi. apa!
Li diuen la nova "Winehouse"però té un punt diferent...
Una veu potent que es mou entre el Soul, el jazz i l'indie.
Ara l'últim anunci del barril de Heineken d'estil còmic han utilitzat una cançó d'aquesta jove promesa. És "xul.lo"...
Queda dit! recordeu aquest nom !
Espero que us agradi, a veure que tal...
El primer single "HOMETOWN GLORY"
Segon single "CHASING PAVEMENTS" un video molt guapo!
si us quedeu amb ganes d'escoltar més...busqueu el disc o actuacions en directe al youtube.
ADEU i cuideu-vos!
dimarts, 15 d’abril del 2008
COREOGRAFIES
La música, per si sola, és una de les coses més brutals d'aqust món.
Però si hi afegim bons intèrprets, bones imatges o bones coreografies les sensacions que provoca es multipliquen per mil!!!!
Avui, a Conxorxamusical, us ensenyarem un grup q fa bona música però sobretot la complementa amb unes coreografies molt divertides.
Molt/es ja els coneixeu i sobretot després que al programa de Cuatro "El Hormiguero" en feien una imitació molt ben aconseguida.
Parlem dels OK GO, una gent de Chicago i Washington D.C que ja han publicat 2 àlbums, "OK Go" i "Oh No".
MYSPACE http://www.myspace.com/okgo
BLOG http://www.thewilltorock.blogspot.com/
WEB http://www.okgo.net/news.aspx
Us postegem els grandíssims videos dels 2 singles que els han fet famosos, la paròdia que van fer Pablo Motos amb el seu equip i la comparació entre ells.
Que ho disfruteu!
1a COREO-- “A Million Ways”
2a COREO-- “Here It Goes Again”
Homenatge a l'Hormiguero amb la comparació
APA SALUT!!!!!!!
Però si hi afegim bons intèrprets, bones imatges o bones coreografies les sensacions que provoca es multipliquen per mil!!!!
Avui, a Conxorxamusical, us ensenyarem un grup q fa bona música però sobretot la complementa amb unes coreografies molt divertides.
Molt/es ja els coneixeu i sobretot després que al programa de Cuatro "El Hormiguero" en feien una imitació molt ben aconseguida.
Parlem dels OK GO, una gent de Chicago i Washington D.C que ja han publicat 2 àlbums, "OK Go" i "Oh No".
MYSPACE http://www.myspace.com/okgo
BLOG http://www.thewilltorock.blogspot.com/
WEB http://www.okgo.net/news.aspx
Us postegem els grandíssims videos dels 2 singles que els han fet famosos, la paròdia que van fer Pablo Motos amb el seu equip i la comparació entre ells.
Que ho disfruteu!
1a COREO-- “A Million Ways”
2a COREO-- “Here It Goes Again”
Homenatge a l'Hormiguero amb la comparació
APA SALUT!!!!!!!
divendres, 28 de març del 2008
Sentiments
Aquest blog es va crear amb l'objectiu de intentar respondre una pregunta " com s'expresen els sentiments amb la música?"
Dubto que mai poguem respondre aquesta pregunta però, voltant pel fantàstic mòn de la música, de vegades et trobes exemples que ben s'acosten a trobar una resposta...
és el cas de l'entrada que us proposo avui:
Alguns el coneixeu, alguns el recordeu, però molts l'admirem... és el cas d'un dels cantautor més reconeguts del nostre pais: Lluis llach. ( Us asseguro que tindrà més d'una entrada en aquest blog)
No ens posarem ara a descriure la trajectoria de LLuis LLach, podriem parlar de moltes cançons, Que tinguem sort, L'estaca, Campandes a mort, El bandoler, Viatge a Ítaca, Un pont de mar blava, Com un arbre nu, Núbol blanc, Cançò de mahalta, i mil més, però avui parlarem d'una d'aquelles cançons què queden, una d'aquelles cançons que tothom sap com fa la seva melodia: " Laura "
Aquí en teniu la seva versió original:
Durant un temps, Lluis Llach va cantar només acompanyat d'un piano tocat per ell mateix. Després va incorporar un petit grup de contrapunt format per guitarra i contrabaix, més tard i va afegir una orquestra completa i va voltar pel mòn amb formacions varies.Des del moment de la incorporació de diferents instruments, la guitarrista que l'acompanyava, i que l'ha acompnyat fins el seu concert de comiat ( verges 2.007), va ser Laura Almerich. ( entrevista feta per Josep Puigbo a Td8 aqui )
Aquesta cançò doncs, Lluis LLach, la va escriure per ella, per la seva guitarrista ( que toca també d'altres insturment )
Us imagineu tocar una cançò dedicada a tu? i més si és el cas, com aquesta, que incorpora un solo del teu instrument? ( en aquest cas guitarra )
Doncs si us costa respondre aquesta pregunta mireu això:
1.985 Camp nou ( un dels concerts més mitics de Lluis Lalch )
Sense comentaris... Pell de gallina.
Dubto que mai poguem respondre aquesta pregunta però, voltant pel fantàstic mòn de la música, de vegades et trobes exemples que ben s'acosten a trobar una resposta...
és el cas de l'entrada que us proposo avui:
Alguns el coneixeu, alguns el recordeu, però molts l'admirem... és el cas d'un dels cantautor més reconeguts del nostre pais: Lluis llach. ( Us asseguro que tindrà més d'una entrada en aquest blog)
No ens posarem ara a descriure la trajectoria de LLuis LLach, podriem parlar de moltes cançons, Que tinguem sort, L'estaca, Campandes a mort, El bandoler, Viatge a Ítaca, Un pont de mar blava, Com un arbre nu, Núbol blanc, Cançò de mahalta, i mil més, però avui parlarem d'una d'aquelles cançons què queden, una d'aquelles cançons que tothom sap com fa la seva melodia: " Laura "
Aquí en teniu la seva versió original:
Durant un temps, Lluis Llach va cantar només acompanyat d'un piano tocat per ell mateix. Després va incorporar un petit grup de contrapunt format per guitarra i contrabaix, més tard i va afegir una orquestra completa i va voltar pel mòn amb formacions varies.Des del moment de la incorporació de diferents instruments, la guitarrista que l'acompanyava, i que l'ha acompnyat fins el seu concert de comiat ( verges 2.007), va ser Laura Almerich. ( entrevista feta per Josep Puigbo a Td8 aqui )
Aquesta cançò doncs, Lluis LLach, la va escriure per ella, per la seva guitarrista ( que toca també d'altres insturment )
Us imagineu tocar una cançò dedicada a tu? i més si és el cas, com aquesta, que incorpora un solo del teu instrument? ( en aquest cas guitarra )
Doncs si us costa respondre aquesta pregunta mireu això:
1.985 Camp nou ( un dels concerts més mitics de Lluis Lalch )
Sense comentaris... Pell de gallina.
dimarts, 25 de març del 2008
Pascal comelade
BON DIA! Això de fer entrades pel blog té la seva gràcia!
Avui us proposo tres videos d'un mestre que ha creat un estil, un ambient, entre naïf i "amelienc" (tot i que és més antic que la pel.lícula de Jean-Pierre Jeunet, Le Fabuleux destin d'Amélie Poulain).
Parlem de Pascal Comelade, un sagal de Montpellier que des de petit va veure passar músics i bohemis per casa. Un dia va marxar cap a Barcelona, va acabar vivint a la casa d'en Lluís Llach, allà va conèixer a Maria del Mar Bonet, Quico Pi de la Serra, Toti Soler, Ovidi Montllor entre altres...
S'en tornà a França una temporada però de seguida tornà a BCN al barri de Gràcia. Allà s'impregnà d'un cert ambient bohemi i surrealista. Es féu amic d'Enric Cassasses, poeta, rapsode i traductor, amb el qual encara hi col·labora.
Com a músic es fa difícil de catal.logar, compositor i multiinstrumentista, d'obres curtes (2'-3') normalment instrumentals. Obres de vanguarda però sense oblidar les arrels!
Ha col·laborat amb molts músics, catalans o artistes internacionals com Robert Wyatt o PJ Harvey (amb la qual va fer un tema boníssim "Love too Soon" que sempre em posarà la pell de gallina).
Bé doncs, no m'allargo més que em faig pesat (això de tenir un blog té el seu rollo però enganxa i t'allargues més que en Joaquim Nadal!!)
VIDEOS by La Blogotheque (molt recomanable aquesta pàgina, bona música amb un toc diferent)
VIDEO Part 1 of 3 "FAKIR"
VIDEO Part 2 of 3 "Egyptian Reggae"
VIDEO Part 3 of 3 "Gegene"
Avui us proposo tres videos d'un mestre que ha creat un estil, un ambient, entre naïf i "amelienc" (tot i que és més antic que la pel.lícula de Jean-Pierre Jeunet, Le Fabuleux destin d'Amélie Poulain).
Parlem de Pascal Comelade, un sagal de Montpellier que des de petit va veure passar músics i bohemis per casa. Un dia va marxar cap a Barcelona, va acabar vivint a la casa d'en Lluís Llach, allà va conèixer a Maria del Mar Bonet, Quico Pi de la Serra, Toti Soler, Ovidi Montllor entre altres...
S'en tornà a França una temporada però de seguida tornà a BCN al barri de Gràcia. Allà s'impregnà d'un cert ambient bohemi i surrealista. Es féu amic d'Enric Cassasses, poeta, rapsode i traductor, amb el qual encara hi col·labora.
Com a músic es fa difícil de catal.logar, compositor i multiinstrumentista, d'obres curtes (2'-3') normalment instrumentals. Obres de vanguarda però sense oblidar les arrels!
Ha col·laborat amb molts músics, catalans o artistes internacionals com Robert Wyatt o PJ Harvey (amb la qual va fer un tema boníssim "Love too Soon" que sempre em posarà la pell de gallina).
Bé doncs, no m'allargo més que em faig pesat (això de tenir un blog té el seu rollo però enganxa i t'allargues més que en Joaquim Nadal!!)
VIDEOS by La Blogotheque (molt recomanable aquesta pàgina, bona música amb un toc diferent)
VIDEO Part 1 of 3 "FAKIR"
VIDEO Part 2 of 3 "Egyptian Reggae"
VIDEO Part 3 of 3 "Gegene"
dilluns, 24 de març del 2008
segona presentació
Iep! benvinguts a totes i tots. Avui... SEGONA ENTRADA:
I segona presentaicó!
avui faig l'entrada jo, l'altre administrador d'aquest blog.
Avui un canvi d'estil... tinc ganes de presentar-me amb quelcom sentimental ( jo sòc així). La d'avui és una peça diferent, viatgem cap al fantàstic mòn de la música clàssica. I viatgem en concret cap a una peça... buf! una peça estraordinaria i, sobretot, amb una interpretació extraordinaria.
Us presento el segon moviment del concert per piano i orquestra número cinc ( emperor concerto ) de BEETHOVEN!
A molts potser us costarà d'arribar al final, però us ho recomano activament. Apagueu els llums, pujeu el volum, tanqueu als ulls, deixeu la ment en blanc i escolteu aquestes notes... deixeu-vos portar... us asseguro que hi ha moments que son sublims!!
Ho sé... ho sé... m'estic pessant de setniment i tot, però és que no ho puc canbiar sòc així, i la música és així, disfruteu d'aquest moments de música... salut!
I segona presentaicó!
avui faig l'entrada jo, l'altre administrador d'aquest blog.
Avui un canvi d'estil... tinc ganes de presentar-me amb quelcom sentimental ( jo sòc així). La d'avui és una peça diferent, viatgem cap al fantàstic mòn de la música clàssica. I viatgem en concret cap a una peça... buf! una peça estraordinaria i, sobretot, amb una interpretació extraordinaria.
Us presento el segon moviment del concert per piano i orquestra número cinc ( emperor concerto ) de BEETHOVEN!
A molts potser us costarà d'arribar al final, però us ho recomano activament. Apagueu els llums, pujeu el volum, tanqueu als ulls, deixeu la ment en blanc i escolteu aquestes notes... deixeu-vos portar... us asseguro que hi ha moments que son sublims!!
Ho sé... ho sé... m'estic pessant de setniment i tot, però és que no ho puc canbiar sòc així, i la música és així, disfruteu d'aquest moments de música... salut!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)