Sentiments

Aquest blog es va crear amb l'objectiu de intentar respondre una pregunta " com s'expresen els sentiments amb la música?"

Dubto que mai poguem respondre aquesta pregunta però, voltant pel fantàstic mòn de la música, de vegades et trobes exemples que ben s'acosten a trobar una resposta...

és el cas de l'entrada que us proposo avui:

Alguns el coneixeu, alguns el recordeu, però molts l'admirem... és el cas d'un dels cantautor més reconeguts del nostre pais: Lluis llach. ( Us asseguro que tindrà més d'una entrada en aquest blog)

No ens posarem ara a descriure la trajectoria de LLuis LLach, podriem parlar de moltes cançons, Que tinguem sort, L'estaca, Campandes a mort, El bandoler, Viatge a Ítaca, Un pont de mar blava, Com un arbre nu, Núbol blanc, Cançò de mahalta, i mil més, però avui parlarem d'una d'aquelles cançons què queden, una d'aquelles cançons que tothom sap com fa la seva melodia: " Laura "

Aquí en teniu la seva versió original:



Durant un temps, Lluis Llach va cantar només acompanyat d'un piano tocat per ell mateix. Després va incorporar un petit grup de contrapunt format per guitarra i contrabaix, més tard i va afegir una orquestra completa i va voltar pel mòn amb formacions varies.Des del moment de la incorporació de diferents instruments, la guitarrista que l'acompanyava, i que l'ha acompnyat fins el seu concert de comiat ( verges 2.007), va ser Laura Almerich. ( entrevista feta per Josep Puigbo a Td8 aqui )

Aquesta cançò doncs, Lluis LLach, la va escriure per ella, per la seva guitarrista ( que toca també d'altres insturment )

Us imagineu tocar una cançò dedicada a tu? i més si és el cas, com aquesta, que incorpora un solo del teu instrument? ( en aquest cas guitarra )

Doncs si us costa respondre aquesta pregunta mireu això:

1.985 Camp nou ( un dels concerts més mitics de Lluis Lalch )



Sense comentaris... Pell de gallina.